Consum i producció responsables
Garantir les modalitats de consum i la producció sostenibles
Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?
L’ODS 12 pretén una transició justa cap a nous models d’ocupació com a resultat de l’evolució dels models de consum i producció que és vital per implementar aquest objectiu.
-
12.1 - Aplicar el Marc decennal de programes sobre modalitats de consum i producció sostenibles, amb la participació de tots els països i el lideratge dels països desenvolupats, tenint en compte el grau de desenvolupament i les capacitats dels països en desenvolupament.
12.2 - Per a 2030, assolir la gestió sostenible i l’ús eficient dels recursos naturals.
12.3 - Per a 2030, reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per capita mundial en la venda al detall i el consum, així com les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i distribució, incloses les pèrdues postcollita.
12.4 - Per a 2020, aconseguir la gestió ecològicament racional dels productes químics i de tots els residus al llarg del seu cicle de vida, de conformitat amb els marcs internacionals convinguts, i reduir-ne de manera significativa l’alliberament a l’atmosfera, a l’aigua i al sòl a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la salut humana i el medi ambient.
12.5 - Per a 2030, disminuir de manera substancial la generació de residus mitjançant polítiques de prevenció, reducció, reciclatge i reutilització.
12.6 - Encoratjar les empreses, en especial les grans empreses i les empreses transnacionals, a adoptar pràctiques sostenibles i a incorporar informació sobre la sostenibilitat en el seu cicle de presentació d’informes.
12.7 - Promoure pràctiques de contractació pública que siguin sostenibles, de conformitat amb les polítiques i prioritats nacionals.
12.8 - Per a 2030, assegurar que les persones de tot el món tinguin informació i conscienciació pertinents per al desenvolupament i els estils de vida sostenibles, en harmonia amb la natura.
12.a - Ajudar els països en desenvolupament a enfortir la seva capacitat científica i tecnològica a fi d’avançar cap a modalitats de consum i producció més sostenibles.
12.b - Elaborar i aplicar instruments que permetin vigilar els efectes en el desenvolupament sostenible a fi d’acon· seguir un turisme sostenible que creï llocs de treball i promogui la cultura i els productes locals.
12.c - Racionalitzar els subsidis ineficients als combustibles fòssils que encoratgen el consum antieconòmic, mitjançant l’eliminació de les distorsions del mercat d’acord amb les circumstàncies nacionals, també per mitjà d’una reestructuració dels sistemes tributaris i l’eliminació gradual dels subsidis perjudicials, quan existeixin, per tal de reflectir-ne l’impacte ambiental, tenint plenament en compte les necessitats i condicions específiques dels països en desenvolupament i reduint al mínim els possibles efectes adversos en el seu desenvolupament, d’una manera que permeti protegir les persones pobres i les comunitats afectades.
El treball digne per a tots i totes —en particular les ocupacions verdes— contribuirà a fer el desenvolupament sostenible des d’un punt de vista ecològic.[1]
Des dels anys setanta del segle XX, s’ha experimentat un increment continuat de la població mundial, la qual ha arribat a duplicar-se, i es situa actualment, segons les Nacions Unides, en 7.700 milions de persones.[2] Gairebé el 50 % de la població es concentra en zones urbanes. Ambdues tendències suposen una gran pressió sobre els recursos del planeta, la població mundial no deixa d’augmentar, l’esperança de vida és més elevada i la tendència a viure en grans centres urbans provoca un increment de la contaminació i de l’ús de recursos. Aquesta pressió demogràfica implica:
Conseqüències en el canvi climàtic cada cop més greus.
Més pressió en els recursos naturals existents.
Més nivell de contaminació i de degradació del medi ambient.
Augment de la inseguretat en l’abastiment d’aliments, aigua i energia.
Universalització i globalització d’un model econòmic que té com a màxima “seguir creixent sense internalitzar els costos ambientals i socials, amb cicles de consum cada cop més ràpids i acceptant l’obsolescència programada”,[3] la qual cosa compromet la sostenibilitat social i mediambiental del planeta.
Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual?
Petjada material
Petjada material és la quantitat de materials primaris necessaris per satisfer les necessitats bàsiques d’aliments, roba, aigua, habitatge, infraestructures i altres aspectes de la vida. És un indicador de la pressió exercida sobre el medi ambient per donar suport al creixement econòmic i satisfer les necessitats materials de les persones. [1]
Al món
La petjada material mundial va passar de 8,8 tones mètriques el 2000 fins a 12,2 tones mètriques el 2017, la qual cosa suposa un augment del 40 %.
Font: ONU
Promoció de la producció i el consum sostenible
Al món
Al món, el 2020, només 40 països havien informat de normes o de plans d’acció en matèria d’adquisicions públiques sostenibles que fomentessin l’adquisició de productes ecològics i energèticament eficients i que promoguessin pràctiques d’adquisicions més responsables des del punt de vista social.
Font: ONU
Gestió de residus
Al món
Els residus continuen sent un gran problema. El 2019, el món va generar 53,6 milions de tones mètriques de residus d’equips electrònics i elèctrics, és a dir, un 20 % més que el 2014. De mitjana, cada persona al món va generar 7,3 kg de residus electrònics, d’aquests només 1,7 kg van ser gestionats de manera ambientalment sostenible.
Font: ONU
A l’Estat espanyol
Més del 70 % dels residus electrònics es tracten de manera incontrolada, i en el cas dels telèfons mòbils, només un 5 % es reciclen.
Font: Ajuntament de Barcelona
Assolirem l’objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
Per aconseguir l’ODS 12 cal cercar noves formes de consum i de producció sostenibles basades en:
La reducció dels efectes ambientals i socials que generen.
La identificació i la mitigació d’aquells punts crítics en la cadena de valor en matèria ambiental i social per establir mecanismes correctius.
Un sistema de consum responsable i informat.
La promoció de l’economia circular. El model de l’economia circular suposa un canvi de paradigma en la manera de produir i de consumir, ja que fa un ús sostenible de les primeres matèries i busca el manteniment del valor del producte al llarg de tot el procés. Així es pretén desacoblar tant com sigui possible el desenvolupament i el benestar fruit de l’activitat econòmica de l’ús creixent de materials i d’energia.[1]
Arran de la crisi de la COVID-19, la defensa d’un nou model de producció i de consum sostenibles esdevé una estratègia de recuperació econòmica, a escala global, que construeix economies i societats sostenibles i resilients. Des del moviment sindical s’exigeix un compromís ferm amb la desvinculació entre el creixement econòmic i la degradació del medi ambient, la reducció de les emissions de carboni, la millora de l’eficiència dels recursos, i amb la promoció d’estils de vida sostenibles. El canvi cap a models de consum i producció sostenibles és un requisit previ per abordar les crisis mundials, que inclouen el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació, i és fonamental per aconseguir el desenvolupament sostenible.[4] El moviment sindical té la capacitat d’impulsar i defensar una àmplia transició justa. Es tracta d’assolir un nou pacte social que, juntament amb la sostenibilitat, garanteixi el manteniment i l’enfortiment de l’estat del benestar, tot vetllant pel treball digne. Així doncs, la transició justa no és només un instrument per aplicar a les comarques mineres o les nuclears, al sector de l’automòbil o a les cimenteres, sinó que ha de ser un instrument més ampli, per al conjunt de la societat. Des del sindicalisme cal que s’insisteixi en el fet que totes les feines i tots els sectors estan en transició.
En aquest context, el moviment sindical és un actor central per a la consecució d’un model de consum i producció sostenible, a través dels espais de concertació social pot incidir en: [2]
La promoció de la contractació pública per part de l’Administració pública, basada en el compliment efectiu de les clàusules socials i mediambientals previstes en la normativa vigent i el desplegament dels mecanismes d’acció sindical transfronterers com són els acords marc globals (vegeu l’ODS 9 per a més informació) per realitzar el seguiment del grau de compliment efectiu de les clàusules socials i ambientals.
El desenvolupament i la promoció d’un marc que impulsi un procés de transició ecològica, per part de l’Administració pública, cap a una producció neta i sostenible basada en un model d’economia circular.
L’impuls de les memòries de sostenibilitat garantint que aquestes s’elaborin mitjançant els indicadors i els compromisos sobre responsabilitat social empresarial (RSE) establerts a les empreses, tant públiques com privades. La informació sobre riscos socials, mediambientals i de bon govern, així com la previsió i l’adaptació de les empreses als múltiples reptes i canvis als quals està sotmès el món en aquests moments, han de tenir un reflex fidel a les memòries.
L’aplicació, per part de les empreses, de l’adopció de compres verdes i socialment responsables.
L’impuls d’instruments legislatius destinats a conformar un marc jurídic vinculant que vetlli perquè les empreses garanteixin l’adopció d’un model de producció sostenible socialment i mediambiental.
La inclusió d’informació fiable i pertinent sobre l’impacte ambiental, la petjada ecològica, entre d’altres dels productes de consum.
La creació de llocs de treball digne per a totes i tots, basats en un model d’ocupació verd, que permetrà contribuir a un desenvolupament sostenible des d’un punt de vista ecològic. [3]