Educació de qualitat
Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a totes i tots
Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?
El 2030 les Nacions Unides volen assegurar l’accés igualitari de tots els homes i dones a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, inclòs l’ensenyament universitari.
El 2030 les Nacions Unides volen eliminar les disparitats de gènere en l’educació i assegurar l’accés igualitari en tots els nivells de l’ensenyament i la formació professional per a les persones vulnerables, incloses les persones amb discapacitat, els pobles indígenes i els nens i nenes en situació de vulnerabilitat.
El 2030 les Nacions Unides volen fomentar l’educació global per al desenvolupament sostenible
-
4.1 - Per a 2030, vetllar perquè totes les nenes i nens acabin els cicles de l’ensenyament primari i secundari, que ha de ser gratuït, equitatiu i de qualitat i ha de produir resultats escolars pertinents i eficaços.
4.2 - Per a 2030, vetllar perquè totes les nenes i nens tinguin accés a serveis d’atenció i desenvolupament en la primera infantesa, i a un ensenyament preescolar de qualitat, a fi que estiguin preparats per a l’ensenyament primari.
4.3 - Per a 2030, assegurar l’accés en condicions d’igualtat per a tots els homes i dones a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, inclòs l’ensenyament universitari.
4.4 - Per a 2030, augmentar substancialment el nombre de joves i persones adultes que tenen les competències necessàries, en particular tècniques i professionals, per a accedir a l’ocupació, el treball digne i l’emprenedoria.
4.5 - Per a 2030, eliminar les disparitats de gènere en l’educació i garantir l’accés en condicions d’igualtat a les persones vulnerables, incloses les persones amb discapacitat, els pobles indígenes i els nens i nenes en situacions de vulnerabilitat, a tots els nivells de l’ensenyament i la formació professional.
4.6 - Per a 2030, garantir que tot el jovent i almenys una proporció substancial d’adults, tant homes com dones, tinguin competències de lectura, escriptura i aritmètica.
4.7 - Per a 2030, garantir que tot l’alumnat adquireixi els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a promoure el desenvolupament sostenible, a través, entre d’altres, de l’educació per al desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i no-violència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.
4.a - Construir i adequar instal·lacions escolars que responguin a les necessitats dels infants i les persones discapacitades, tinguin en compte les qüestions de gènere, i ofereixin entorns d’aprenentatge segurs, no violents, inclusius i eficaços per a totes les persones.
4.b - Per a 2020, augmentar substancialment a escala mundial el nombre de beques disponibles per als països en desenvolupament, en particular els països menys avançats, els petits estats insulars en desenvolupament i els països d’Àfrica, perquè els seus estudiants puguin matricular-se en programes d’estudis superiors, inclosos programes de formació professional i programes tècnics, científics, d’enginyeria i de tecnologies de la informació i la comunicació, a països desenvolupats i a països en desenvolupament.
4.c - Per a 2030, augmentar substancialment l’oferta de mestres qualificats mitjançant, entre d’altres, la cooperació internacional per a la formació de docents als països en desenvolupament, especialment als països menys avançats i als petits estats insulars en desenvolupament.
L’ODS 4 aspira a garantir una educació lliure, inclusiva i de qualitat per a tothom i també a promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a totes les persones.
D’acord amb l’OIT, quan parlem d’educació de qualitat ens referim a disposar d’un sistema educatiu:
Universal, gratuït i de qualitat que permeti assolir, en l’ensenyament primari, les competències bàsiques per al correcte desenvolupament de les persones.
Inclusiu, que permeti l’accés igualitari dels nens i nenes i de les persones vulnerables a tots els nivells de l’ensenyament i la formació professional. L’accés al sistema educatiu que assegura la participació de les nenes permet el següent:
Per cada any de més que una nena passa a l’escola, els seus ingressos futurs incrementen en un 20%.
Es redueixen els embarassos entre les joves i les adolescents.
Alguns països perden més de 1.000 milions de dòlars a l’any per no educar les nenes al mateix nivell que els nens.[1]
Que disposi de professionals qualificats i en condicions de dignitat per poder atendre les necessitats de l’alumnat.
Que asseguri la formació contínua de les persones perquè disposin dels recursos formatius necessaris per poder millorar les seves habilitats i coneixements en el desenvolupament de la seva activitat laboral.
L’educació és la clau per poder aconseguir altres objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Quan les persones poden accedir a una educació de qualitat, poden escapar del cicle de pobresa.
En conseqüència, l’educació contribueix a reduir les desigualtats i a aconseguir la igualtat de gènere. També empodera les persones de tot el món perquè portin una vida més saludable i sostenible. L’educació és també fonamental a l’hora de fomentar la tolerància entre les persones i contribueix a crear societats més pacífiques.[2]
Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual?
Taxa d’escolarització
Al món
258 milions d’infants no estan escolaritzats.
Font: ONU
Només un 85% dels estudiants finalitza l’ensenyament primari.
Font: ONU
Només un 53 % dels estudiants finalitzen l’ensenyament secundari.
Font: ONU
A Catalunya
L’escolarització és del 100 %.
L’educació fins als 16 anys és obligatòria, universal i gratuïta. Tot i això, un 14,8 % dels alumnes abandonen prematurament els estudis.
Font: IDESCAT
Impacte COVID
L’impacte de la COVID-19 ha comportat el tancament de les escoles, que va afectar més del 91% dels estudiants a tot el món.
Un total de 188 països van imposar tancaments que van afectar més de 1.500 milions de nens i joves.
Font: ONU
El 2021 la UNESCO denunciava que encara restaven 117 milions d’estudiants al món encara afectats pel tancament de les escoles.
Font: UNESCO
Aproximadament 2 de cada 3 estudiants continuen afectats pel tancament total o parcial de les escoles. Això afecta, sobretot, les persones més vulnerables, que sofreixen la pitjor part de la crisi i els provoca un agreujament de les desigualtats.
Font: UNESCO
Coneixements en TIC
Al món
Hi ha una profunda bretxa digital al món que dificulta el compliment de l’ODS 4. De fet, només un 40% de les persones joves i adultes compleix les competències TIC.
Font: ONU
Taxa d’alfabetització
Al món
Hi ha 773 milions de persones al món que no tenen les competències bàsiques per llegir i escriure.
Font: IPS ( a partir de dades de Nacions Unides)
Gairebé 2 de cada 3 persones joves i adultes que no saben ni llegir ni escriure són dones.
Font: IPS ( a partir de dades de Nacions Unides)
Hi ha 250 milions d’infants al món que no disposen de les competències bàsiques en matèria de càlcul i lectoescriptura.
Font: UNESCO
A Catalunya
A Catalunya, el 19,7 % de l’alumnat presenta un baix rendiment en lectura, matemàtiques i ciències.
Font: IDESCAT
Despesa pública en educació
respecte del PIB
Al món
Al món, només es destina un 3,6 % del PIB a educació, una xifra inferior a la del 2018, en què era un 4,25 %.
Font: Banc Mundial
A Catalunya
A Catalunya es destina el 3,7 % del PIB a educació.
Font: Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Impacte COVID
S’estima que el 65 % dels governs dels països d’ingressos baixos i de mitjans a baixos, i el 35 % dels d’ingressos mitjans a alts i alts van reduir el finançament en ensenyament des de l’inici de la pandèmia.
Font: ONU
Equipament escolar
Al món
Al món, només un 40 % de les escoles tenen accés a Internet.
Només un 73 % de les escoles al món disposen d’electricitat.
Només un 78 % de les escoles al món disposen d’aigua potable.
Font: ONU
Gènere
Al món
Al món, 75 % dels infants que mai no han anat a l’escola primària són nenes.
Font: Unesco
El percentatge de dones matriculades en ensenyaments i formació tècnica i professional al món només és del 42 %.
Font: Unesco
Hi ha 15 milions de nenes en edat escolar que mai no tindran l’oportunitat d’aprendre a llegir o a escriure a l’escola primària, en comparació amb 10 milions en el cas dels nens.
Font: ONU Dones
A Catalunya
El coeficient de Gini, que mesura la igualtat efectiva entre homes i dones a Catalunya, estableix que les dones segueixen estant segregades en determinades àrees formatives (53 %).
Font: IDESCAT
Impacte COVID
Es calcula que, al món, almenys 11 milions de nenes, després de la COVID-19, ja no tornaran a l’escola.
Font: UNESCO
Assolirem l’objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
L’acció sindical té entre els seus objectius principals la defensa del dret universal a l’educació, així com l’expansió d’un model educatiu públic vertebrat per l’equitat, els senyals d’identitat del qual han de ser la democràcia, la gratuïtat, el laïcisme i la participació plena de la comunitat educativa als centres educatius. [1]
El dret a l’educació (dret humà fonamental) és un factor habilitant per a l’exercici d’altres drets econòmics, socials i culturals. L’accés a l’educació, entès com l’accés a un aprenentatge efectiu i pertinent al llarg de tota la vida, és essencial per garantir la consecució d’un desenvolupament sostenible i no només abasta la formació formal, sinó també la no formal, incloent-hi la tècnica, la superior, la professional i la que permet desenvolupar determinades competències.
El diàleg social esdevé central a l’hora d’incidir en el disseny i la implementació dels programes de desenvolupament de competències, de manera que s’asseguri la coherència entre l’oferta i les necessitats i també que els continguts de la formació professional evolucionin d’acord amb els avenços tecnològics i en consonància amb les noves formes d’ocupació. L’objectiu és garantir un procés de transició justa on ningú no quedi enrere. [2]
[1] Informe sindical ODS 2020. Pàg.73
La negociació col·lectiva és el mecanisme que assegura la regulació de les condicions laborals del col·lectiu professional que impulsa el model educatiu, que és el personal docent. És per això que el moviment sindical és clau en la regulació, la dignificació i la formalització de les condicions de treball dels docents perquè puguin desenvolupar la seva activitat laboral en les condicions adequades.
Garantir mecanismes que permetin l’accés a Internet i als equipaments tecnològics, així com l’alfabetització digital en tant que capital cultural que fa possible la connectivitat, entesa com a nou dret que evita la bretxa digital, que, al seu torn, retroalimenta la bretxa social de partida i fa més profunda la segregació social.
Idear un pla de xoc contra l’abandonament escolar.
Construir una educació inclusiva per a una societat inclusiva:
Accés universal a l’etapa educativa de 0 a 3 anys.
Aplicació efectiva de les mesures del Pacte contra la segregació escolar, amb l’avaluació anual dels nivells de segregació i de l’impacte de les mesures.