Aliança pels objectius
Revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible
Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?
Objectiu fixat per les Nacions Unides.
L’ODS 17 vol contribuir a enfortir els mitjans per implementar i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible
Des de les Nacions Unides, amb l’aprovació de l’Agenda 2030, es feia una crida a l’acció col·lectiva dels governs, la societat civil, les organitzacions sindicals, el món acadèmic i el sector privat per tal que, a través de la seva expertesa, puguin contribuir a la consecució dels ODS. Això passa per augmentar el suport internacional a l’execució de programes de foment de la capacitat, eficaços amb els objectius concrets als països en vies de desenvolupament. També augmentant l’estabilitat macroeconòmica mundial, fins i tot mitjançant la coordinació i la millora de la coherència normativa per al desenvolupament sostenible.[1]
-
Finances
17.1 - Enfortir la mobilització de recursos interns, també mitjançant la prestació de suport internacional als països en desenvolupament, a fi de millorar la capacitat nacional per a recaptar ingressos fiscals i d’altra índole.
17.2 - Vetllar perquè els països desenvolupats compleixin plenament els seus compromisos en relació amb l’ajut oficial al desenvolupament (AOD), inclòs el compromís adquirit per nombrosos països desenvolupats d’assolir l’objectiu de destinar el 0,7 % del producte nacional brut (PNB) a l’AOD i del 0,15 % al 0,20 % del PNB a l’AOD dels països menys avançats, i encoratjar els proveïdors d’AOD que considerin fixar una meta per tal de destinar almenys el 0,20 % del PNB a l’AOD dels països menys avançats.
17.3 - Mobilitzar recursos financers addicionals provinents de múltiples fonts per als països en desenvolupament.
17.4 - Assistir els països en desenvolupament per a aconseguir la sostenibilitat del deute a llarg termini amb po· lítiques coordinades orientades a fomentar el finançament, l’alleujament i la reestructuració del deute, si escau, i fer front al deute extern dels països pobres altament endeutats a fi de reduir l’endeutament excessiu.
17.5 - Adoptar i aplicar sistemes de promoció d’inversió a favor dels països menys avançats.
Tecnologia
17.6 - Millorar la cooperació regional i internacional nord-sud, sud-sud i triangular i l’accés a la ciència, tecnologia i innovació, i augmentar l’intercanvi de coneixements en condicions mútuament convingudes, entre d’altres maneres millorant la coordinació entre els mecanismes existents, en particular en l’àmbit de les Nacions Unides, i mitjançant un mecanisme global de facilitació de la tecnologia.
17.7 - Promoure el desenvolupament, així com la transferència, divulgació i difusió de tecnologies ecològicament racionals als països en desenvolupament en condicions favorables, incloent condicions concessionàries i prefe· rencials, de mutu acord.
17.8 - Posar en ple funcionament, a tot tardar el 2017, el banc de tecnologia i el mecanisme de suport a la ciència, tecnologia i innovació per als països menys avançats, i augmentar l’ús de tecnologies instrumentals, en particular de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Formació
17.9 - Augmentar el suport internacional a la implementació eficaç i amb objectius concrets de programes de formació als països en desenvolupament per tal de donar suport als plans nacionals orientats a aplicar tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible, mitjançant, entre d’altres, la cooperació nord-sud, sud-sud i triangular.
Comerç
17.10 - Promoure un sistema de comerç multilateral universal, basat en normes, obert, no discriminatori i equitatiu en el marc de l’Organització Mundial del Comerç, mitjançant, entre d’altres, la conclusió de negociacions d’acord amb el Programa de Doha per al desenvolupament.
17.11 - Augmentar de manera significativa les exportacions dels països en desenvolupament, en particular amb la perspectiva de duplicar la participació dels països menys avançats en les exportacions mundials per a 2020.
17.12 - Aconseguir la implementació oportuna d’un accés permanent als mercats, sense aranzels ni quotes per a tots els països menys avançats, de conformitat amb les decisions de l’Organització Mundial del Comerç, i, entre d’altres, vetllant per tal que les normes d’origen preferencials aplicables a les importacions dels països menys avançats siguin transparents i senzilles, i contribueixin a facilitar l’accés als mercats.
Qüestions sistèmiques
Coherència institucional i de polítiques públiques17.13 - Augmentar l’estabilitat macroeconòmica mundial, mitjançant, entre d’altres, la coordinació i coherència de polítiques.
17.14 - Millorar la coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible.
17.15 - Respectar el lideratge i la política de cada país per a establir i aplicar polítiques orientades a l’erradicació de la pobresa i la promoció del desenvolupament sostenible.
Aliances entre múltiples actors
17.16 - Enfortir l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible, complementada per aliances entre múltiples actors que mobilitzin i promoguin l’intercanvi de coneixements, expertesa, tecnologies i recursos financers, amb la finalitat de donar suport a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a tots els països, en particular als països en desenvolupament.
17.17 - Encoratjar i promoure la constitució d’aliances eficaces en els àmbits públic, publicoprivat i de la societat civil, aprofitant l’experiència i les estratègies d’obtenció de recursos dels partenariats.
Dades, supervisió i rendició de comptes
17.18 - Per a 2020, millorar la prestació de suport a la formació per als països en desenvolupament, inclosos els països menys avançats i els petits estats insulars en desenvolupament, amb la perspectiva d’augmentar de forma significativa la disponibilitat de dades actualitzades, fiables i de qualitat, desglossades per grups d’ingressos, gènere, edat, raça, origen ètnic, condició migratòria, discapacitat, ubicació geogràfica i altres característiques pertinents segons el context nacional.
17.19 - Per a 2030, aprofitar les iniciatives existents per a elaborar indicadors que permetin mesurar els progressos aconseguits en matèria de desenvolupament sostenible i constitueixin un complement dels indicadors utilitzats per a mesurar el producte interior brut, i donar suport a la formació en estadística als països en desenvolupament.
Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual?
Complir amb l’objectiu de destinar el 0,7 % del PIB a l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD)
Al món
Les corrents netes de l’AOD dels països membres del Comitè d’Assistència per al Desenvolupament de l’OCDE el 2020 representaven el 0,32 % del PIB combinat dels donants, la qual cosa se situa per sota del 0,7 %.
Font: ONU
A Catalunya
El 2020 l’AOD a Catalunya representava el 0,03 % del PIB, mentre que en el cas de l’Estat espanyol aquesta quantitat s’elevava a 0,24 % i a la Unió Europea, a 0,50 %.
Font: IDESCAT
Impacte COVID
Segons les Nacions Unides, el 2020 es va produir un augment del 7 % del volum de l’AOD per destinar més recursos a combatre la COVID-19.
Font: ONU
L’ajut oficial al desenvolupament (AOD) consisteix en subvencions o préstecs contractats pel sector oficial amb l’objectiu de promoure el desenvolupament econòmic i el benestar als països receptors. Els desemborsaments registren la transferència internacional real de recursos financers o de béns o serveis valorats al cost del donant.
Assolirem l’objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
Tal com ha reconegut l’OIT, el moviment sindical és un dels principals actors en la construcció i l’impuls de l’Agenda 2030 en l’àmbit nacional i també internacional, en tant que és l’agent social que ha de vetllar per garantir la inclusió del treball digne i la defensa dels drets de la classe treballadora com a eixos transversals.
En el marc de l’ODS 17, el moviment sindical, concretament CCOO de Catalunya, hi ha tingut un rol clau.
En relació amb l’impuls de la cooperació, CCOO de Catalunya ha estat la principal impulsora i promotora de la cooperació sindical i transformadora. Per fer-ho, el 1991, va constituir la Fundació Pau i Solidaritat amb el mandat de promoure la defensa dels drets humans laborals al món, mitjançant:
L’apoderament de les organitzacions sindicals en aquells països on es detecta major vulnerabilitat de drets humans laborals i llibertats sindicals, implementant projectes de cooperació sindical i transformadora a Colòmbia, el Líban, Tunísia i Palestina.
L’enfortiment de la solidaritat entre la classe treballadora al món a través d’accions d’incidència, sensibilització i educació per al desenvolupament.
Mitjançant la Fundació Pau i Solidaritat, el sindicat participa en els consells de cooperació de 24 administracions públiques, entre els quals s’inclou la Generalitat de Catalunya (ACCD) i l’Ajuntament de Barcelona i altres ajuntaments això li permet incidir en:
El debat, l’impuls i la reforma de les polítiques públiques en matèria de cooperació internacional perquè aquestes esdevinguin un instrument per a la consecució dels 17 ODS.
La garantia de la inclusió de la coherència de polítiques públiques, perquè aquestes siguin desenvolupades per contribuir a la justícia social, i l’accés i la vigència dels drets humans, de tal manera que la seva execució no comporti, en un món interdependent, impactes negatius en matèria social o mediambiental.
CCOO Catalunya destina el 0,7 % de les quotes d’afiliació a la cooperació sindical internacional, en resposta a la demanda de les Nacions Unides de destinar un percentatge del PIB a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, aquest percentatge s’ha fixat en un 0,7 %.
El sindicalisme ha configurat aliances creant espais d’acció internacional que tenen com a objectiu:
Defensar els interessos i els drets de la classe treballadora.
Promoure la cooperació internacional i la solidaritat entre sindicats.
Crear xarxes de treball i de suport conjunt.
Establir eixos d’acció internacionals o regionals d’impuls comú.
Representar la classe treballadora davant de les institucions regionals i internacionals, fixant com a eix transversal la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
D’aquesta manera, han sorgit:
La Confederació Sindical Internacional, que representa 200.182.174 de treballadors i treballadores afiliats a 3.322 organitzacions de 163 països i territoris.[1]
La Confederació Europea de Sindicats, que aglutina 92 confederacions sindicals de 39 països i 10 federacions sindicals europees.
La Confederació Sindical de les Amèriques, que afilia 48 organitzacions sindicals de 21 països, i representa 55 milions de treballadors i treballadores.
La Confederació Sindical Internacional Àrab, que aglutina 16 confederacions sindicals.
CCOO de Catalunya també ha estat un dels grups motors de la creació i l’impuls de la consecució de l’Agenda 2030 a Catalunya, formant part del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible o l’Aliança Catalunya 2030, en el qual participen diferents entitats de la societat civil i institucions públiques i que té com a objectiu impulsar iniciatives conjuntes per complir els ODS.