Fam zero
Posar fi a la fam i la inanició, aconseguir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure una agricultura sostenible
Quina és la situació a la qual es vol arribar el 2030?
L’ODS 2 pretén posar fi a la fam al món, el 2030, especialment, la de les persones pobres i en situacions de vulnerabilitat, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible que contribueixi al manteniment dels ecosistemes i que enforteixi la capacitat d’adaptació al canvi climàtic. Vol garantir l’accés universal a una alimentació segura, nutritiva i suficient, especialment per a les persones amb menys recursos, durant tot l’any. També vol duplicar els ingressos dels productors d’aliments de petita dimensió, especialment les dones, i garantir la igualtat d’accés als recursos productius.
-
2.1 - Per a 2030, posar fi a la fam i assegurar l’accés de totes les persones, en particular de les persones pobres i en situacions vulnerables, inclosos els lactants, a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l’any.
2.2 - Per a 2030, posar fi a totes les formes de malnutrició, incloent-hi aconseguir, a tot estirar el 2025, les fites convingudes internacionalment sobre el retard del creixement i emancipació dels menors de 5 anys, i abordar les necessitats de nutrició de les adolescents, dones embarassades i lactants, així com de les persones grans.
2.3 - Per a 2030, duplicar la productivitat agrícola i els ingressos dels productors/es d’aliments a petita escala, en particular les dones, els pobles indígenes, agricultors/es familiars, pastors/es i pescadors/es, a través, entre d’altres, d’un accés segur i equitatiu a les terres, a altres recursos de producció i inputs, coneixements, serveis financers, mercats i oportunitats per a la generació de valor afegit i treball no agrícola.
2.4 - Per a 2030, assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments i aplicar pràctiques agrícoles resilients que augmentin la productivitat i la producció, contribueixin al manteniment dels ecosistemes, enforteixin la capacitat d’adaptació al canvi climàtic, fenòmens meteorològics extrems, sequeres, inundacions i altres desastres, i millorin progressivament la qualitat del sòl i la terra.
2.5 - Per a 2020, mantenir la diversitat genètica de les llavors, cultius i animals de granja i domesticats així com les espècies silvestres connexes, a través, entre d’altres, d’una bona gestió i diversificació dels bancs de llavors i plantes a escala nacional, regional i internacional, i promoure l’accés als beneficis que es derivin de la utilització dels recursos genètics i coneixements tradicionals, així com la distribució justa i equitativa d’aquests, com s’ha convingut internacionalment.
2.a - Augmentar les inversions, fins i tot mitjançant una cooperació internacional més àmplia, en infraestructura rural, investigació agrícola i serveis d’extensió, així com en desenvolupament tecnològic i bancs de gens de plantes i bestiar, a fi de millorar la capacitat de producció agrícola als països en desenvolupament, en particular als països menys avançats.
2.b - Corregir i prevenir les restriccions i distorsions comercials dels mercats agropecuaris mundials, a través, entre d’altres, de l’eliminació paral·lela de totes les formes de subvencions a les exportacions agrícoles i totes les mesures d’exportació d’efectes equivalents, de conformitat amb el mandat de la Ronda de Doha per al Desenvolupament.
2.c - Adoptar mesures per tal d’assegurar el bon funcionament dels mercats de productes bàsics alimentaris i derivats d’aquests, i facilitar l’accés adequat a informació sobre els mercats, en particular sobre les reserves d’ali· ments, a fi d’ajudar a limitar l’extrema volatilitat dels preus dels aliments.
L’existència de la fam és causada per: [1]
La manca de seguretat alimentària.
La mala nutrició de la població mundial.
La inexistència d’un sistema de producció basat en l’agricultura sostenible (per agricultura sostenible s’entén aquell sistema en què els aliments són nutritius i accessibles per a totes les persones i en el qual els recursos naturals es gestionen de manera que es mantinguin les funcions dels ecosistemes per satisfer les necessitats humanes actuals i futures). [2]
La manca de treball digne.
La tinença de la terra, que tendeix a concentrar-se, cada cop més, en grans explotacions a mans d’empreses, cosa que comporta que les petites explotacions agrícoles deixin de ser viables. [3]
Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual?
Desnutrició
Ingesta de calories i nutrients inferior a la necessària.
Al món
El 9,9 % de la població mundial pateix desnutrició.
Font: FAO
El 30 % de les dones entre 15 i 49 anys patia anèmia al món a causa de dèficits alimentaris.
Font: ONU
A Catalunya
No existeixen dades actualitzades. Les últimes dades publicades són del 2015 i determinaven que el 3,1 % de la població no pot fer un àpat de carn o peix almenys una vegada cada dos dies per motius econòmics.
Font: CADS
Impacte COVID
La COVID-19 ha tingut un gran impacte en matèria alimentària al món. Així, les mesures desplegades per fer-hi front han suposat:
La interrupció de les cadenes de subministrament d’aliments.
La reducció dels ingressos.
L’increment de les desigualtats socials.
Un entorn alimentari alterat.
L’increment de preus.
Tot això va fer que el 2020 hi hagués 161 milions de persones més, respecte del 2019, que patien fam i desnutrició al món.
Font: ONU
Prevalença de la inseguretat alimentària moderada o greu
La inseguretat alimentària és la manca d’accés físic i econòmic a aliments suficients, segurs i nutritius per satisfer les necessitats alimentàries per dur una vida sana (1)
Al món
2.370 milions de persones al món pateixen inseguretat alimentària moderada o greu.
Font: FAO
A Catalunya
No existeix problema estructural de desnutrició a Catalunya, però sí que es pot donar puntualment.
Impacte COVID
Segons dades de les Nacions Unides, el 2020 el nombre de persones en situació d’inseguretat alimentària va augmentar en 320 milions respecte del 2019.
Font: ONU
Desnutrició crònica infantil
Es considera que les criatures pateixen desnutrició crònica quan no tenen l’altura adequada per a la seva edat a causa d’una ingesta de calories i nutrients inferior a la necessària.
Al món
El 22 % dels infants menors de 5 anys al món, el 2020, patien desnutrició crònica, que els causa un retard en el creixement.
Font: ONU
A Catalunya
No existeixen dades actualitzades. Les últimes dades publicades són del 2015, i indiquen que el 4 % dels menors de 15 anys, a Catalunya, patien privacions que els impedien rebre una nutrició adequada.
Font: ONU
Impacte COVID
Es preveu que la crisi de la COVID-19 tindrà un impacte en la desnutrició crònica infantil, però els seus efectes no seran visibles fins d’aquí a uns anys.
Font: ONU
Ingrés mitjà de les persones productores d’aliments a petita escala
Al món
Els grans productors obtenen guanys entre dues i tres vegades superiors als ingressos anuals dels petits agricultors, la qual cosa compromet que puguin accedir als recursos necessaris.
Font: ONU
Tinença de la terra per a ús agrícola
Al món
Al món hi ha 608 milions d’explotacions agrícoles. El 84 % de les explotacions són inferiors a 2 hectàrees, però només ocupen el 12 % de les terres agrícoles del món, cosa que fa que la resta de terres siguin grans explotacions a mans de grans empreses comercials i de les cadenes globals de valor agrícoles.
Les dones segueixen representant menys del 15 % de les titularitats de les explotacions agrícoles i hi ha una gran disparitat en el seu accés als serveis de suport agrícola.
Font: FAO
A Catalunya
A Catalunya el 13 % de les explotacions agràries eren de 2 hectàrees o menys.
Font: IDESCAT
A Catalunya l’11,13 % de les explotacions agràries es troben en mans d’empreses, cooperatives o entitats.
Font: IDESCAT
Producció agrícola sostenible
A Catalunya
Al 22,1 % de la superfície agrícola de Catalunya es practica una agricultura productiva i sostenible.
Font: Idescat
Assolirem l’Objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
Una de les principals causes de l’existència de fam al món, que es concentra, especialment, a les zones rurals, és la situació de pobresa que afecta la seva població. Això es deu, principalment, tal com ha denunciat l’OIT, a dos factors: la baixa productivitat i l’absència de treball digne.[1]
La baixa productivitat és conseqüència de la manca d’inversions per promoure un nou model de producció agrícola i de noves infraestructures.
La manca de treball digne es materialitza en un dèficit de governança democràtica i en la preeminència de la informalitat laboral, units a profundes desigualtats de gènere, que es plasmen en una distribució desigual de l’accés a la tinença de terres i al seu ús com a mà d’obra informal.
Davant d’això, el rol del moviment sindical és central per garantir l’erradicació de la fam al món. D’una banda, mitjançant l’enfortiment de la representativitat sindical dels treballadors i les treballadores del sector agrícola per fer front, així, a la seva fragmentació i a la manca de governança democràtica, i per millorar la seva capacitat d’acció col·lectiva. Això permetria, mitjançant la negociació col·lectiva, exigir el compliment efectiu de les normes en matèria de dret laboral nacionals, així com també les internacionals, regulades en el dret internacional públic del treball incloent-hi la perspectiva de gènere. Això incidiria en l’erradicació del treball informal i en la garantia del seu accés a un treball digne, que ha d’assegurar que les persones treballadores del sector agrícola tinguin accés:
A la vigència dels seus drets humans laborals.
A una cobertura social adequada.
Al lliure exercici de les seves llibertats sindicals.
A la inclusió de la perspectiva de gènere.
De l’altra, mitjançant el diàleg social, el moviment sindical té capacitat d’incidència en les polítiques públiques en matèria agrària per:
Introduir mecanismes que permetin una major resiliència i adaptabilitat del sector agrícola, especialment el que es troba en mans dels petits productors i productores.
Promoure un nou model productiu que fonamenti sistemes de producció mediambientalment sostenibles i basats en noves formes d’explotació, com ara l’economia social i solidària.
Incidir en un model de consum responsable basat a garantir la sostenibilitat en la seva triple dimensió: social, econòmica i ambiental.
Finalment, el moviment sindical disposa de mecanismes d’acció sindicals transfronterers com són els acords marc globals. Aquests, en els últims anys, han afavorit l’establiment d’un instrument de protecció en matèria de drets laborals i llibertats sindicals a totes les persones que desenvolupen la seva activitat en les cadenes globals de valor i que implica des de la producció de les matèries primeres fins als punts de comercialització del producte final. Actualment, la major part de la producció es realitza a través de cadenes de subministrament agrícoles, és per això que el desplegament dels mecanismes sindicals transfronterers, com els aquí descrits, han de contribuir a estendre una eina sindical de protecció per a totes les persones treballadores que desenvolupen la seva activitat en les cadenes de valor agrícoles i assegurar, així, el compliment dels objectius estratègics del treball digne i per contribuir a erradicar la fam al món.